| 7. Respiració |
 |
Tots els éssers vius
respirem. A l’aparell respiratori es produeix l’intercanvi
de gasos: s’inspira oxigen i s’expira diòxid
de carboni.
L’oxigen és repartit a les cèl·lules
que formen el cos. Aquestes usen l’oxigen per la
combustió dels aliments, que produeixen energia
i diòxid de carboni, que és expulsat a l’exterior.
Aquest procés es coneix com respiració cel·lular.
Quan l’aire està contaminat, les substàncies
tòxiques que conté aquest aire passen als
pulmons, dels pulmons a la sang, i a través d’ella
són transportades a totes les cèl·lules
del cos. Per això, sempre que sigui possible, s’han
d'evitar llocs i situacions on inspirem aire contaminat.
|
[ ampliar imatge ] |
 |
| Distingir bones preguntes.
(Veure l’exercici ‘Preguntar’
a l’apartat Atmosfera). Algunes preguntes
no són bones per diverses raons. Per exemple,
per basar-se en un supòsit incorrecte (com
respira un animal mort?); per ser massa vagues (quant
pesa l’aire?); per contenir ja la resposta
(de quin color es el cavall blanc de Santiago?):
o perquè son autocontradictòries (vola
depressa un ocell que està quiet?) |
| A) Digues quines de les següents
preguntes són bones preguntes i quines no.
Per què?: |
| 1. |
Com podem saber si una persona
respira? |
| 2. |
Com s'anomenen els pulmons? |
| 3. |
D’on prové el diòxid
de carboni que eliminem? |
| 4. |
Per què respirem depressa
quan respirem de pressa? |
| 5. |
Per què no és
perjudicial respirar el fum del tabac? |
| 6. |
Quin dia comença
una persona a respirar? |
| 7. |
Respirar és un acte voluntari? |
| 8. |
Per què
és millor respirar pel nas que per
l’orella? |
|
| B) Es poden buscar les respostes de
les que es considerin bones preguntes. |
|
 |
 |
| Exercitar cert
control de la respiració. Tenir cert domini de
la pròpia respiració ajuda en moments de
nerviosisme o angoixes, és fonamental per algunes
persones, com els cantants o els músics. Es pot
preguntar al professor o professora d’educació
física com fer-ho. |
|
| © Grup IREF 2003, amb el suport de la Comissió Europea, DG XXII (Sòcrates/Comenius 3.2) |
[
imprimir ] |
|
|
|
|
