3. El cel |
|
L’aire és incolor,
però el cel que veiem sobre nostre sempre és
de color. La llum del sol és en aparença
blanca, però en realitat està formada per
tots els colors de l’espectre. Quan l’aire
és pur i sec, reflecteix sobretot el color blau
i aquest absorbeix tots els altres. Quan està carregat
de partícules de pols, reflecteix especialment
el vermell. Quan té vapor d’aigua i núvols
lleugers, es torna blanc. Així, doncs, el cel canvia
de color segons l’hora del dia, les estacions, el
temps que fa, la quantitat de partícules sòlides,
de fums o de gotetes d’aigua que conté l’aire. |
[
ampliar imatge ] |
|
Pensar possibilitats. Les possibilitats
no descriuen fets; per tant, pot resultar estrany
considerar-les directament. Malgrat tot, poden ajudar
a descobrir maneres de pensar que no ens havíem
plantejat abans, així com possibles alternatives
a maneres de pensar i actuar que estaven rígidament
establertes. |
Quines de les següents preguntes
plantegen quelcom impossible (I),
quelcom que pot passar (P), o quelcom
que no ha passat mai i que es difícil
que passi (D): |
|
|
I |
P |
D |
1. |
És possible que el Sol
desaparegui? |
|
|
|
2. |
És possible que el cel
caigui a trossos? |
|
|
|
3. |
És possible que cap ocell
pugui volar? |
|
|
|
4. |
És possible que un cercle
i un quadrat siguin idèntics? |
|
|
|
5. |
És possible que hi hagi
foc al cel? |
|
|
|
6. |
És possible
que plogui i que no plogui? |
|
|
|
7. |
És possible
que s’inventin formes de viatjar pel
cel que no contaminin? |
|
|
|
|
|
|
|
Música. Escoltar Els
planetes de Gustav Holst. Es pot fer una selecció
i llegir el mite clàssic que correspongui a la
deïtat del títol de la peça musical.
Per exemple: Venus (deessa de la bellesa) i Mart (déu
de la guerra). Després de conèixer els mites
d’ambdues deïtats, escoltar les dues peces
musicals corresponents: Quina és Venus? Quina és
Mart? Quines associacions hi fas? |
|
Poesia. El
cel . |
|
Visitar. Si en
tens l’oportunitat, visita un planetari. |
|
© Grup IREF 2003, amb el suport de la Comissió Europea, DG XXII (Sòcrates/Comenius 3.2) |
[
imprimir ] |
|
|
|
|