PENSAR AMB EL CINEMA

El cinema no és sols un gran muntatge tècnic i estètic o un pur espectacle de diumenge a la tarda, és també una indústria potent i un mitjà generador de valors.

Genera valors tant pel fons com per la forma: reprodueix móns, ens fa de mirall de realitats que no veuríem, de vegades, dins del món més purament convencional, i altres, des de perspectives més trencadores, més crítiques. Treballar el i en cinema és ja en si mateix una tasca que té a veure amb les valoracions que som capaços de fer del fet fílmic, de com ens deixem convèncer o persuadir per les imatges i pels missatges.

Cal que els nostres estudiants siguin capaços de captar la ideologització en tant que mitjà i en tant que espectacle. Es pot dir molt, certament, sobre l’efecte dels mitjans de comunicació entre els joves, però no tot és negatiu. Alguns autors  han relacionat el desenvolupament de la democràcia occidental amb la presència d’aquests mitjans. I, en certa mesura, deu ser cert, ja que en els països autoritaris els mitjans són fortament censurats.

L’impacte del cinema és clarament un fet si ens fixem en la configuració i construcció social i personal dels valors. Moltes de les conquestes socials o dels debats ideològics han vingut donades per la repercussió de certes propostes en el món del cinema. Pensem en certs tractaments sobre l’homosexualitat (Philadelphia) o darrerament sobre temes d’avortament, eutanàsia (Mar adentro) o immigració (Negocios ocultos). On hi hagi un director valent i amb coses a dir, el seu missatge té un pes específic clau i és educatiu tant dins com fora de l’escola. 

Les pel·lícules plantegen interpretacions divergents i posen a l’abast del grup una eina potentíssima per l’intercanvi d’opinions. Preguntar, escoltar i dialogar són tres verbs lligats a la comunicació efectiva i afectiva.