|
|
Filosofia i educació ambiental
ECODIALOGO desitja oferir recursos per tal de fomentar
un diàleg que sigui cooperatiu, significatiu, crític,
creatiu i acurat, en el context de l’educació ambiental.
Per tractar qüestions ambientals a l’escola és
imprescindible el coneixement específic sobre l’entorn
i la seva dinàmica. En aquest sentit, les ciències
són incomparables en la seva capacitat d’introduir
els estudiants al coneixement de la naturalesa. Però,
a més, els nens i nenes poden ser convidats a reflexionar
i raonar sobre els fonaments i les condicions d’aquest
coneixement, així com sobre les seves dimensions ètica,
social, lògica, metafísica, epistemològica
i estètica.
La filosofia com a disciplina ens ajuda a clarificar qüestions,
a les quals no s’ha donat resposta, d’una vegada
per sempre. Aquestes qüestions han de ser constantment
revisades a la llum dels canvis i necessitats que, dia a dia,
es van produint. Són qüestions controvertides i
genèriques que cap disciplina científica està
equipada per tractar. Algunes d’aquestes qüestions
són grans conceptes de la tradició filosòfica,
tals com: naturalesa i cultura, vida i mort, permanència
i canvi, realitat i aparença, veritat i bellesa, coneixement
i llenguatge, llibertat i determinisme, llibertat i responsabilitat,
etc. Aquestes qüestions són transcendentals per
la vida humana perquè hi vivim dins, és a dir,
el sentit de les nostres vides depèn del significat que
atorguem a aquests conceptes.
Alhora, la filosofia intenta fer-nos qüestionar idees que
tendim a acceptar com a certes, insistint que ens fixem en aquells
aspectes que fins ara havíem trobat adequats o simplement
no ens havíem plantejat.
En relació amb l’educació ambiental, es
fa imprescindible, a parer nostre, la reflexió ètica,
que no respon només a una necessitat de valors i límits
en un món on quasi tot és possible, sinó
que també és l’àmbit on es manifesta
la fragilitat per la qual atravessen les nostres concepcions
del món. En aquest sentit, la reflexió ètica
és reflexió filosòfica. És a dir:
desig d’un model racional al qual apel·lar i al
qual referir temes fragmentats als que ens veiem obligats a
fer front.
La relació que els éssers humans mantenim amb
l’entorn està mediatitzada per idees, per concepcions
del món que hem heretat o que construïm personalment.
En aquest sentit, les idees constitueixen l’entorn humà.
Pensar sobre l’entorn i sobre com ens hi relacionem fa
que ens comportem de la manera que ho fem. Treballar amb l’entorn
és, doncs, treballar amb idees.
Per això, proposem la relació entre diàleg
filosòfic i educació ambiental. Fomentar el diàleg
filosòfic en educació implica crear les condicions
perquè els nens i nenes participin en converses que prenen
la forma d’una investigació disciplinada per la
lògica i les consideracions metacognitives. Exemples
d’aquestes últimes són: quina és
la nostra relació amb la naturalesa?, com sabem que una
afirmació és vertadera? què fa que una
raó sigui millor que una altra?, pot passar que un determinat
comportament amb la naturalesa sigui legal i incorrecte a la
vegada?, en base a quin criteri A és millor que B?, etc.
Podria semblar que és massa aviat per a mencionar aquestes
qüestions fonamentals en l’educació primària.
Però és en aquesta edat quan els nens i les nenes
tenen construïda una extensa xarxa d’hipòtesis
i teories gràcies a les quals s’expliquen a sí
mateixos com funciona el món. Usen habitualment termes
com veritat, bé, just, bell, respecte, però
rarament l’escola els ajuda a reflexionar sobre el significat
i ús d’aquests termes.
A més, en aquesta etapa de formació d’hàbits,
els estudiants han d’experimentar en la seva pròpia
pell què vol dir investigar dialògicament en una
atmosfera de cooperació intel·lectual i respecte
mutu. Considerem que aquesta pràctica és una condició
indispensable per a l’educació de futurs ciutadans
capaços de cooperar, investigar i dialogar sobre la relació
que volen i que és possible mantenir amb el medi ambient.
|
|
|
