Som humans i, per tant, mortals. Aquesta és una condició fonamental de la nostra existència, tot i que fem el possible per oblidar-ho, amagar-ho i evitar de pensar-hi. Però un dia o un altre la presència de la mort ens colpeix i cauen totes les barreres que havíem aconseguit d’armar. I a més de l’absència d’algú que estimàvem se’ns imposa la realitat de la finitud pròpia.
Aquest cicle ofereix alguns recursos per ajudar a reflexionar sobre un tema fonamental del qual els infants i joves no solen tenir ocasió de parlar i compartir. Es tracta d’un tema clau. I parlar-ne obertament, sentir posicionaments diversos, compartir experiències ens han de fer més forts i més conscients de la nostra fragilitat, és a dir, més empàtics i més humans.
Recomanen molt llegir el que hi ha després del següent esquema.
Podeu descarregar gratuïtament les guies clicant sobre el nom de cadascuna. En cas que vulguis col·laborar amb la nostra associació per tal que puguem continuar creant i compartint materials de qualitat, pots fer una donació en el següent enllaç.
INFANTIL
PRIMÀRIA
ESO
DELICADESA DEL TEMA
No és tasca de l’escola resoldre el dol ni les dificultats que l’envolten, però els educadors hem de ser receptius i disposar d’eines per mostrar-nos acollidors, no deixar que l’infant o jove passi sol aquest tràngol i ajudar-lo a orientar-se en la diversitat de respostes que es donen des de la tradició, les religions, la filosofia, etc.
Parlar de la mort, del dol i del consol ens situa en un trajecte vital més conscient, més responsable i ens ajuda a comprendre quines són les coses veritablement importants. Ni superficialitat, ni palla, anem a l’arrel per tenir una vida millor.
Aquesta és una programació pensada per utilitzar de manera flexible, no cal fer totes les activitats, sinó les convenients; hi ha activitats proposades per fer individualment, però també es poden fer en gran grup. Només es posaran en comú els aspectes que individualment vulguem compartir, tenint molta cura que no es converteixi en una sessió ni de teràpia ni d’autoajuda, malgrat que per alguns components, en tingui l’aspecte.
Recomanacions metodològiques
- En parlar de la mort hem d’acceptar que ningú no té resposta per a tot. És el gran interrogant: exigeix acceptar la incertesa. (Sobre l’educació per a la incertesa vegeu dossier Sobre la incertesa).
- Hem de procurar parlar-ne en moments DE calma emocional, perquè els sentiments no ens «embussin l’enteniment». Quan estem sota l’impacte d’una pèrdua recent, no és el millor moment per raonar i tenir la calma necessària.
- Hem de parlar amb claredat, sense eufemismes. Cal dir les coses pel seu nom, encara que sigui dur. Ser mort no és “dormir”; el mort o la morta no “ha marxat”; no “ha anat de viatge”; no ens “mira des del cel”. Si diem d’algú que no s’ha despertat i que està adormit per sempre és fer del son una amenaça de mort permanent; dir que l’àvia “ha marxat” no és admissible, ja que no s’ha acomiadat; l’única cosa que aconsegueix aquesta resposta és que els infants es facin més preguntes: “on ha anat?”, “com se n’ha anat?”, “per què se n’ha anat?”, “se n’ha anat sol?”; dir que “ha marxat de viatge” és deixar-lo en la il·lusió que algun dia aquella persona tornarà; dir que “el mira des del cel” és posar-lo sota eterna supervisió i control. Procurar, doncs, evitar expressions com: “descansa per sempre”, “hem perdut”, etc.
Tot l’utillatge verbal que serveix per emmascarar, les comparacions, analogies, etc. pot confondre i desorientar. És millor explicar-los la mort com una absència de funcions: les persones quan es moren deixen de respirar, no tenen gana, no tenen fred ni calor, no poden sentir, tampoc no veuen, no pensen, etc. És molt important incidir que, encara que la persona morta té l’aparença d’estar dormint, morir no és com dormir, i que la persona, una vegada morta, mai més no es despertarà. - Pels joves pot ser un moment per reflexionar sobre les pròpies conviccions, ens pot fer pensar en les nostres creences, siguin religioses o filosòfiques, i aclarir algunes opinions que no s’havien plantejat.
- Parlar de la mort portarà inevitablement a parlar de sentiments dolorosos. Però cal que els infants i joves assumeixin que la vida, està feta també de tristesa, nostàlgia. Viure no és només ser feliç i tenir èxit; el dolor i fins i tot la desesperació formen part de l’existència dels humans.
- La mort està vinculada a causes d’ordre molt diferent. És bo que es discriminin les causes de la mort: les malalties, els accidents, les catàstrofes, les morts provocades. Tot és morir, però en alguns casos poden haver-hi actuacions preventives.
- Fóra bo que fossin els mateixos nens i joves els qui preguessin la iniciativa a l’hora de parlar-ne, que no ho veiessin com una temàtica inculcada. Els curtmetratges poden ser l’ocasió perquè emergeixi a la conversa.
(Adaptació d’Irene de Puig d’Ètica i Convivència de M. Lipman, Manual per acompanyar Elisa)
Material interessant:
Activitats per treballar la mort a l’aula
