Filosofia 318

Introducció i llistat de guies de pel·lícules

Cinema per a fer pensar, sentir, consolidar coneixements, generar actituds, despertar el sentit crític i la creativitat. 

Certament el cinema va néixer al marge del món educatiu i, com totes les arts, té una vida pròpia. Però també com les arts -literatura, teatre, etc.- té una vessant educativa que podem explorar.

El relat cinematogràfic atreu l’atenció i sobretot connecta emoció i pensament. El relat imaginari, com passa amb els contes, facilita que cadascú s’apropiï del missatge que necessita. Per això, parlem no sols de comprensió sinó d’una entesa entre el pensament i l’emoció; i així, alguns teòrics parlen de “sentipensar” (Saturnino de la Torre) o “raó logopàtica” (Julio  Cabrera).

Tal com explica Victor M. Amar Rodríguez a “Comprender y disfrutar del cine” també nosaltres proposem una metodologia que es regeixi per les següents característiques:

Podeu descarregar les guies de les pel·lícules des de l’enllaç, excepte les que tenen * que ens les heu de demanar.

LLISTAT DE GUIES DE PEL·LÍCULES

Educació Infantil / Primer Cicle / Segon Cicle / Tercer Cicle / ESO / Batxillerat
Podeu descarregar les guies de les pel·lícules des de l’enllaç, excepte les que tenen * que ens les heu de demanar.

  • Motivadora, és a dir, que en resulti una experiència positiva, que esdevingui atractiva. 

  • Flexible. Que s’introdueixi el cinema en formes diferents, que l’experiència no tingui sempre la mateixa seqüència, que hi hagi variacions en la presentació d’un film: es pot començar per un final, per un moment decisiu dins del film, etc.

  • Fonamentalment grupal. El cinema és en si mateix un mitjà compartit. A diferència de la lectura que és individual, el cinema és un art pensat per ser vist en companyia i això el fa més fàcilment compartible. El fet de poder compartir una experiència intel·lectual i afectiva, encara que sigui basada en fets inventats, ens dóna un punt de partida per poder-ne parlar. Explicar-nos el que hem entès, el que ens ha interessat més, el que hem constatat, els sentiments que ens ha despertat, etc. fa grup, ens ajuda a conèixer l’altra persona i a conèixer-nos un xic més a nosaltres mateixos.

  • Activa. Lluny de veure un film com si fóssim al sofà de casa, proposarem algunes tasques per a cada visionat. Poden ser tasques d’observació, i també d’interpretació, de reflexió, etc.

  • Recerca. Aturarem el visionat quan convingui per tal de qüestionar aspectes, de revisar situacions i sobretot de proposar hipòtesis, de suggerir solucions o línies d’actuació.

  • Anàlisi crítica. Procurarem que els nois i noies llegeixin no sols el contingut del missatge sinó la forma com ens el fan arribar, de manera que vagin aprenent llenguatge cinematogràfic i, per tant, siguin capaços de desxifrar-lo i no es deixin seduir per les imatges.

  • Lúdica. Que el pes de la informació i la formació que suposa no mati l’aspecte lúdic i d’entreteniment que té el cinema. Lligar les tasques a fer amb un esperit distés i atractiu, d’implicació, de descoberta, etc.

El relat fílmic pel fet d’usar llenguatges tan variats -imatge, so, fotografia, moviment, actuació, diàleg, vestuari, etc.- té un efecte ampliador, ja que estimula molts ressorts diferents i de signe i potencialitat diversa.

Filosofia 318